FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ballaruga de cos prismàtic amb una lletra distinta a cada cara lateral, que servia originàriament per a jugar a un joc d'atzar en què decidia la sort la posició en què restava quan parava de ballar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vendre (un objecte) expenent separadament un cert nombre de bitllets, de participacions, fent després un sorteig i adjudicant-lo a la persona que posseeix el bitllet, la participació, que la sort ha afavorit. Rifar la toia en un ball. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'ànim plenament satisfet. Gaudir d'una felicitat constant. felicitat eterna Beatitud 2 1 . Sort feliç, esdeveniment feliç. Poder tornar a veure el seu fill: quina felicitat! Viatjar amb felicitat. Desitjar a algú tota mena de felicitats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estarien ben contents amb la seva sort! Usat en plural, tots els qui, tots els que. Quants han arribat, que se'n vagin. Quants en comprem, ens els menjarem. uns quants Un cert nombre (de). En tinc uns quants de molt bons. Espera't uns quants dies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar abans que un altre. Ocupar per endavant l'ànim (d'algú). Ara el preocupen les eleccions i no té temps per a res més. Ocupar l'ànim (d'algú) causant-li ànsia o turment. El preocupa molt la sort que pugui tenir el seu fill. Ocupar l'ànim d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer menys viu, intens, violent. Sort va tenir que el capell dur va esmorteir el cop; si no, li baden el cap. Esmorteir la violència d'un cop. Esmorteir l'esclat de la llum. Els sorolls arriben esmorteïts. Esmorteir-se la llum, un soroll, un dolor. Amortitzar 2 1. Esmorteir un deute. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar sense empara, sense ajut o assistència (algú que ho necessita). Els pares no desemparen mai els fills. La sort no el desemparà. Una persona, abandonar (una cosa) renunciant als drets que hi té. Va desemparar el palau que havia rebut dels seus pares. Abandonar, cessar d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té desgràcia o mala sort. He estat desgraciat en aquesta empresa. És un home desgraciat en el joc. Una empresa desgraciada. Un cas desgraciat. Que pateix una desgràcia o desgràcies. Desgraciat de l'home que no creu en res. Cal socórrer els desgraciats, els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El que resta d'un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra. Coure patates al caliu. Afecció, passió, etc., extingida aparentment. Revifar el caliu de l'amistat. Ambient d'entesa i afecte entre les persones. Sort en va tenir del caliu de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tenir mala llet Tenir mala intenció, mala bava. Té molt mala llet en el tracte amb els treballadors. tenir mala llet Tenir mala sort. Té mala llet, l'han tornat a eliminar. tenir llet Tenir sort, tenir bona sort. Quina llet que té, ha tornat a guanyar. Llet d'alguns [...]
